Narració de ciència ficció: Els marcians del pànic

NARRACIÓ DE Ciència-ficció

''Els marcians del pànic''

Fa uns anys, llegint un llibre a la meua casa de camp de Muro d’Alcoi, em vaig trobar que un meteorit s’apropava a mi i a ma casa. Jo cridava sense pauses, superfort i angoixit... Socors!!! Socors!!! Però cap persona em podia escoltar perquè els meus veïns (els dos que tenia) estaven de vacances i aleshores, jo estava a soles, però... quan menys me l’esperava em vaig trobar que el petit meteorit havia caigut just on no havia res, però al costat de ma casa... Uf, sospirava jo tranquil després d’eixe esglai. En caure em vaig apropar a vore’l i... Wow!! Vaig trobar-me’n amb 3 marcians petits que havien caigut del cel... Jo, impressionat, no parava de fer-li fotos a cadascun (encara que estava una mica esglaiat de vore’ls amb el lletjos que eren...) i li vaig preguntar...

-Qui sou vosaltres?

I ells no em van respondre. Als 10 segons, li vaig a tornar a preguntar el mateix i... esta vegada si em respongueren:

-Nosaltres som uns marcians que hem sigut enviats pel nostre rei per a matar-te’n.

-Ah... –vaig respondre jo mentre eixia corrents i estranyat-.

A continuació em vaig tancar en ma casa pensant en estos estranys marcians: Tenien 2 banyes, 3 ulls, 1 mà, 3 cames... I estava tan esglaiat, que vaig agafar el cotxe per a fugir-ne. Em vaig ficar al cotxe, vaig obrir la porta i em vaig anar a cridar a alguns veïns de Cocentaina. Estos veïns em van fer cas i van vindre amb metralladores i armes per a matar-los. Però, quan vam arribar, el meteorit no estava i els marcians tampoc. Aleshores, els veïns em van dir FALS!! FALS!!, però jo duia al damunt la meua càmera amb les fotos, els les vaig ensenyar, i em van creure. Però... jo sempre m’he quedat amb la pregunta...

Què va ser d'estos marcians?

FÍ