La
novel·la es divideix en tres llibres. El primer narra com Curial,
s'inicia en el món de l'aventura cavalleresca per mitjà de Güelfa,
que fa que l'acompanye Festa. El segon llibre, molt més ràpid que
el primer, té com a punts centrals l'arribada a París i i el torneig de Melú convocat pel rei de França. Al tercer llibre, l'autor ens descriu el somni que Curial té al Parnàs, el viatge d'ell al pròxim Orient, el tornada a Montferrat i el llarg captiveri a Tunis en el qual Camar, la donzella, se suïcida per ell. Finalment, Güelfa li perdona i s'hi casa.
divendres, 1 de juny del 2012
Curial e Güelfa
Curial
e Güelfa és
una de les obres més importants del gènere de novel·la
cavalleresca en català. És del 1876.
dissabte, 28 d’abril del 2012
1707-2007: El futur és nostre
1707-2007: El futur és nostre.
La Guerra
de Successió Espanyola va ser un conflicte bèl·lic internacional què és donà del
1701 al 1715. En aquesta guerra, es van enfrontar Carles d’Àustria i Felip de Borbó. Els maulets, que van ser un grup partisà
de valencians que donava suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria en aquesta guerra, va
cridar ‘’Llibertat’’. Els botiflers, els quals eren el malnom amb què es va
titllar a Catalunya als partidaris de Felip V
durant aquesta guerra, van acceptar els compromisos del Borbó. A Almansa, Felip, va fer decantar la balança xafant els
de Carles: Els botiflers. Això va suposar el començament de la repressió i l’espoli de la terra. El primer decret de «Nova Planta» fou sancionat per Felip
V en 1701 amb la voluntat de marginar els consells com a òrgans de govern. Açò, va
suposar la caiguda de Xàtiva, socarrada
totalment.
divendres, 30 de març del 2012
El secret de l'alquimista: Ressenya
El secret de l’alquimista, és una novel·la d’aventures ocorregudes al segle XV, durant l’edat d’or espanyol. És una novel·la de narrativa juvenil. Aquesta novel·la, ens transmet que sempre n’hi ha persones que estan disposades per a fer coses per altres, inclús jugant-se la vida per açò, tot i que de vegades aplega a ser traït per eixa lleialtat que demostra.
La novel·la, ens conta la història del jove Jordi que es fa escuder d’un home al que a penes coneix, i que li encomana una missió que es trobar un tresor del qual ell té la clau, que és un medalló d’or amb dos serps encastades, l’una d’or i l’altra de plata, que es mossegaven la cua.
Per a fer la missió, haurà d’anar a València i d’allà a Roma. Junt al jove Amat, al que coneix a València i amb el que ha d’escapar per que són perseguits. Pugen a un vaixell, amb el que després de moltes peripècies ja que son corsaris, aconsegueixen aplegar a Nàpols.
Des d’allà i junt a Amet, que resultà ser una xica anomenada Camar, emprenen viatge cap a Alexandria. Havien de trobar el temple de l’atanor, on es trobava el tresor, que era un llibre anomenat la gran obra, que contenia els secrets de convertir el plom en or. Açò era el principi de l’alquímia.
Una vegada que aconsegueixen la gran obra després de moltes desventures i moltes traïcions, incloses les de Camar, tot i que aquesta es penedeix i li ajuda a eixir de presó. Amb l’ajuda del capità Pontos de Maravant fugen amb el seu vaixell, l’Alzione, tot i que son perseguits per Falconera en altre vaixell i comença una lluita.
El vaixell on va Falconera es pren foc i al final l’obra es crema i no pot salvar-la. Jordi es casa amb Camat i viuen feliços fins a la seua vellesa.
Els personatges són molt amens, com per exemple Jordi, que és un jove valent i lleial. N’hi ha també diversos personatges, com Camar, que al principi traeix a Jordi i després es penedeix i l’ajuda i s’acaba enamorant. Ventalluny, que és assassinat i suplantada la seva identitat per Falconera, i al final acaba cremat al vaixell. Pontos de Maravant, és el capità del vaixell i resulta ser un bon home i tot i que el que més l’interessava era el diner, li ajuda a fugir. Assis al – cabbad, és l’alquimista que li explicà en que consistia els principis de l’alquímia.
La lectura de la novel·la està molt bé integrada a la època a la qual correspon, que es el segle XV.
Personalment, l’obra m’ha paregut entretinguda, descriu molt bé la societat feudal en la que es desenvolupa l’obra i també la pirateria que existia en eixa època pel mediterrani. M’ha agradat molt la lleialtat del personatge principal, Jordi, que prefereix arriscar al seua vida abans que vendre el medalló i quedar-se amb els diners.
divendres, 16 de març del 2012
Els nostres poetes
Marià Manent
L'OMBRA
Tristesa perfumada, rossinyol de la nit:
amb sospirs, al meu son vas fent una corona.
El coixí feia olor de taronger florit,
oh rossinyol, colgat d'estrelles i d'aromes!
Però, si em desvetllava, he vist que era de neu
el jardí, i aquella Ombra hi venia daurada:
i es glaçava un somriure entre sa boca lleu,
com l'aigua de la nit dins una rosa amarga.
Marià Manent i Cisa va nàixer i morir a Barcelona, el 1898 i el 1988. Va ser un poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural, a banda d'un home clau de la cultura literària catalana del segle XX.
Ovidi Montllor
A LA SORTIDA DEL SOL
A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré.
Ovidi Montllor i Mengual, va nàixer a Alcoi el 4 de febrer de 1942 i va morir a Barcelona el 10 de març de 1995. Va ser fou un cantautor valencià de la Nova Cançó i actor amb una extensa trajectòria professional que comptà amb més de 20 àlbums editats i amb la participació en més de mig centenar de pel·lícules.
Miquel Martí i Pol
NOSALTRES, BEN MIRAT, NO SOM MÉS QUE PARAULES
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
Miquel Martí i Pol, va nàixer a Roda de Ter (Barcelona) el 1929 i morí el 2003 en eixe mateix lloc. Fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX.
Emili Rodriguez-Bernabeu
DONA FOSCA SOBRE EL CAPVESPRE DAURAT
Dubtosa vida sobre la penombra,
amarg exili per a la gaubança,
terme d'origen sobre el mar que adores.
Desfetes nanses.
Vingueres fosca sobre el mar de vinyes,
eterna, insomne des de la carena
on amples cercles evoquen la brega
que sempre plores.
Des d'una immensa soledat vingueres,
indestriable del destí, refugi
d'extenses vores de benevolència
que ens acaronen.
Empenta les naus com la maregassa,
encèn els astres amb la teua vida,
immola pels déus tots els sacrificis
que t'ofrenàvem.
Torna a l'encontre dels qui t'estimàvem,
vestida amb randa i arracades belles,
oberta al tàlem que ens oferiria
sort a la terra.
Emili Rodríguez-Bernabeu, és d'Alacant i va nàixer el 1940. És un cardiòleg i escriptor valencià, en llengua catalana.
Narcís Comadira
JO
Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.
Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.
Mozart més que cap altre m’entabana,
i, en versos catalans, Josep Carner.
Crec en l’amor, la taula quan tinc gana,
els plaers de la carn, que em moriré.
I si a estones em vaga de fer versos
i confegeixo quatre mots dispersos,
no ho faig pensant en un darrer sentit,
que no vull fer carrera de poeta.
Ai las! Lletraferit de l’A a la Z
en llengua fosca i en país petit!
Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 1942) és un poeta i pintor català. La seva poètica és de factura més aviat clàssica, de temàtica contemplativa i un punt de vista de vegades irònic.
Com a pintor, entén la seva obra com una extensió de la poesia.
L'OMBRA
Tristesa perfumada, rossinyol de la nit:
amb sospirs, al meu son vas fent una corona.
El coixí feia olor de taronger florit,
oh rossinyol, colgat d'estrelles i d'aromes!
Però, si em desvetllava, he vist que era de neu
el jardí, i aquella Ombra hi venia daurada:
i es glaçava un somriure entre sa boca lleu,
com l'aigua de la nit dins una rosa amarga.
Marià Manent i Cisa va nàixer i morir a Barcelona, el 1898 i el 1988. Va ser un poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural, a banda d'un home clau de la cultura literària catalana del segle XX.
Ovidi Montllor
A LA SORTIDA DEL SOL
A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré.
Ovidi Montllor i Mengual, va nàixer a Alcoi el 4 de febrer de 1942 i va morir a Barcelona el 10 de març de 1995. Va ser fou un cantautor valencià de la Nova Cançó i actor amb una extensa trajectòria professional que comptà amb més de 20 àlbums editats i amb la participació en més de mig centenar de pel·lícules.
Miquel Martí i Pol
NOSALTRES, BEN MIRAT, NO SOM MÉS QUE PARAULES
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
Miquel Martí i Pol, va nàixer a Roda de Ter (Barcelona) el 1929 i morí el 2003 en eixe mateix lloc. Fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX.
Emili Rodriguez-Bernabeu
DONA FOSCA SOBRE EL CAPVESPRE DAURAT
Dubtosa vida sobre la penombra,
amarg exili per a la gaubança,
terme d'origen sobre el mar que adores.
Desfetes nanses.
Vingueres fosca sobre el mar de vinyes,
eterna, insomne des de la carena
on amples cercles evoquen la brega
que sempre plores.
Des d'una immensa soledat vingueres,
indestriable del destí, refugi
d'extenses vores de benevolència
que ens acaronen.
Empenta les naus com la maregassa,
encèn els astres amb la teua vida,
immola pels déus tots els sacrificis
que t'ofrenàvem.
Torna a l'encontre dels qui t'estimàvem,
vestida amb randa i arracades belles,
oberta al tàlem que ens oferiria
sort a la terra.
Emili Rodríguez-Bernabeu, és d'Alacant i va nàixer el 1940. És un cardiòleg i escriptor valencià, en llengua catalana.
Narcís Comadira
JO
Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.
Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.
Mozart més que cap altre m’entabana,
i, en versos catalans, Josep Carner.
Crec en l’amor, la taula quan tinc gana,
els plaers de la carn, que em moriré.
I si a estones em vaga de fer versos
i confegeixo quatre mots dispersos,
no ho faig pensant en un darrer sentit,
que no vull fer carrera de poeta.
Ai las! Lletraferit de l’A a la Z
en llengua fosca i en país petit!
Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 1942) és un poeta i pintor català. La seva poètica és de factura més aviat clàssica, de temàtica contemplativa i un punt de vista de vegades irònic.
Com a pintor, entén la seva obra com una extensió de la poesia.
divendres, 17 de febrer del 2012
Els parcs naturals al País Valencià
Aquest és el full turístic sobre els parcs naturals al País Valencià:
LA TINENÇA DE BENIFASSÀ
AIXÍ ÉS EL PARC
El Parc Natural de la Tinença de Benifassà es va declarar al maig de 2006, abastant unes 5.000 hectàrees, contingudes en les quasi 26.000 del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals. Es troba en la comarca històrica del mateix nom, que comprenia les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel i Castell de Cabres.
A més, pel seu elevat valor ambiental i per la continuïtat d'hàbitats s'inclou el terme de Vallibona. L'abrupte relleu d'aquest massís, fruit de la confluència de sistemes muntanyencs amb diferent orientació, unit a la labor de generacions de pobladors amb els seus usos tradicionals té com resultat un territori de paisatges grandiosos i elevada biodiversitat.
A més, pel seu elevat valor ambiental i per la continuïtat d'hàbitats s'inclou el terme de Vallibona. L'abrupte relleu d'aquest massís, fruit de la confluència de sistemes muntanyencs amb diferent orientació, unit a la labor de generacions de pobladors amb els seus usos tradicionals té com resultat un territori de paisatges grandiosos i elevada biodiversitat.
QUÈ N'HI HA A LA TINENÇA?
| Espai natural | Tinença de Benifassà |
| Localització | Pobla de Benifassà, Coratxà, Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel i Castell de Cabres. |
| Extensió aproximada | 5.000 hectàrees |
| Característiques físiques | Abrupte relleu massís, format pels sistemes muntanyencs amb diferent orientació. |
| Fauna | Destaquen aus rapinyaires i també trobaríem carnívors. |
| Flora | Pinars i els garrigues en altituds baixes. Amb carrascals als costats i en l'interior pinars de pi negral. |
| Activitats que s'hi poden fer | Podem fer turisme a peu per les seues muntanyes, i fer excursions amb bicicleta pels seus camins. |
ON ESTEM?
ELS NOSTRES POBLES DEL VOLTANT
La Pobla de Benifassà, és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix del Maestrat.
Limita amb Castell de Cabres i Rosell al Baix Maestrat, Vallibona a la Comarca dels Ports Pena-roja i Vall-de-Roures.
La comarca està formada per set localitats: Ballestar, Bel, Boixar, Castell de Cabres, Coratxà, Fredes, i la Pobla de Benifassà.
A la seua història trobem que a l'època musulmana els seus habitants vivien al recer del castell de Beni Hassan, governat per Jaume I, que va fer que construiren al País Valencià el primer monestir. El Císter va ser el primer abat del monestir i va fundar el poble.Fredes, és un minucipi que pertany a la Pobla de Benifassà. Té 12,95 km2 d'extensió. Al nord hi ha una successió de muntanyes. En el seu terme, trobem la part de Tossal dels Reis que pertany al País Valencià.
La festa principal és la Festa dels Apòstols, celebrada el 2n cap de setmana d'agost.
Va pertànyer històricament a Tinença de Benifassà, i va rebre una primera carta de poblament de Blasc d'Alagó.
divendres, 25 de novembre del 2011
Flora, paisatge i fauna
FORMES DEL PAISATGE:
La marjal: Terreny d'aiguamolls vora la mar. 
La badia: Entrada del mar o d'un llac en la costa.
La serralada: Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample. 
FLORA:
El teix: Arbre perennifoli de la família de les taxàcies, de fulles agudes i llavors envoltades d'un aril roig, típicament centreeuropeu, plantat en jardins i apreciat per la seua fusta. 
El garrofer: Arbre perennifoli de la família de les cesalpiniàcies, de fulles paripinnades i fruits en llegum. 
El margalló: Arbre dioic de la família de les palmes, de fulles grosses, en forma de ventall, amb pecíols proveïts d'espines vulnerants, de flors en raïms densos i fruits semblants als dàtils. 
FAUNA:
El samaruc: Peix de l'ordre dels ciprinodontiformes, molt xicotet, que habita a les aigües salabroses o dolces properes a la mar. 
El duc: Ocell de l'ordre dels estrigiformes, amb els plomalls de les orelles llargs, d'ulls grosos i d'un plomatge lleonat rogenc, clapejat de burell fosc. 
L'esquirol: Gènere de mamífers de l'ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, de cua llarga i peluda i dits forts amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d'enfilar-se pels arbres. 
dimarts, 14 de juny del 2011
L'adéu
Amb l'entrada "L'adéu" vull acomiadar este curs i este cicle de la ESO. Ha sigut un plaer tenir este blog dedicat per a l'assignatura de Català.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)