Els nostres poetes

Marià Manent
L'OMBRA
Tristesa perfumada, rossinyol de la nit:
amb sospirs, al meu son vas fent una corona.
El coixí feia olor de taronger florit,
oh rossinyol, colgat d'estrelles i d'aromes!
Però, si em desvetllava, he vist que era de neu
el jardí, i aquella Ombra hi venia daurada:
i es glaçava un somriure entre sa boca lleu,
com l'aigua de la nit dins una rosa amarga.

Marià Manent i Cisa va nàixer i morir a Barcelona, el 1898 i el 1988. Va ser un poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural, a banda d'un home clau de la cultura literària catalana del segle XX.

Ovidi Montllor
A LA SORTIDA DEL SOL
A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré.

Ovidi Montllor i Mengual, va nàixer a Alcoi el 4 de febrer de 1942 i va morir a Barcelona el 10 de març de 1995. Va ser fou un cantautor valencià de la Nova Cançó i actor amb una extensa trajectòria professional que comptà amb més de 20 àlbums editats i amb la participació en més de mig centenar de pel·lícules.

Miquel Martí i Pol
NOSALTRES, BEN MIRAT, NO SOM MÉS QUE PARAULES
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

Miquel Martí i Pol, va nàixer a Roda de Ter (Barcelona) el 1929 i morí el 2003 en eixe mateix lloc. Fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX.

Emili Rodriguez-Bernabeu
DONA FOSCA SOBRE EL CAPVESPRE DAURAT
Dubtosa vida sobre la penombra,
amarg exili per a la gaubança,
terme d'origen sobre el mar que adores.
Desfetes nanses.
Vingueres fosca sobre el mar de vinyes,
eterna, insomne des de la carena
on amples cercles evoquen la brega
que sempre plores.
Des d'una immensa soledat vingueres,
indestriable del destí, refugi
d'extenses vores de benevolència
que ens acaronen.
Empenta les naus com la maregassa,
encèn els astres amb la teua vida,
immola pels déus tots els sacrificis
que t'ofrenàvem.
Torna a l'encontre dels qui t'estimàvem,
vestida amb randa i arracades belles,
oberta al tàlem que ens oferiria
sort a la terra.

Emili Rodríguez-Bernabeu, és d'Alacant i va nàixer el 1940. És un cardiòleg i escriptor valencià, en llengua catalana.


Narcís Comadira
JO
Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.
Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.

Mozart més que cap altre m’entabana,
i, en versos catalans, Josep Carner.
Crec en l’amor, la taula quan tinc gana,
els plaers de la carn, que em moriré.

I si a estones em vaga de fer versos
i confegeixo quatre mots dispersos,
no ho faig pensant en un darrer sentit,

que no vull fer carrera de poeta.
Ai las! Lletraferit de l’A a la Z
en llengua fosca i en país petit!

Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 1942) és un poeta i pintor català. La seva poètica és de factura més aviat clàssica, de temàtica contemplativa i un punt de vista de vegades irònic.
Com a pintor, entén la seva obra com una extensió de la poesia.