Relat dels 3 punts de vista

Vacances a València

Este és el meu relat desde els tres punts de vista.

TEXT 1: (Punt de vista de Pau).

Vam anar a passar tota la meua família quatre dies a València. En principi, tot bé: Arribàrem molt cansats després d’haver estat 2 hores de viatge. El primer que vam fer, va ser anar cap a l’hotel, on el recepcionista ens estava esperant feliçment per a mostrar-nos les instal·lacions de l’hotel. El hotel era de 5 estrelles, amb habitacions espectaculars, amb unes vistes impressionants,... A la mitja hora, vam anar a dinar una paella valenciana a un restaurant anomenat ‘La galotxa’ , que ens van servir molt bé, per cert... A continuació, vam anar a dormir la migdiada i no ens vam alçar fins a les 17 hores! Una vegada alçats, ens vam anar a visitar la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València, un dels d’12 tresors del país. Entràrem, i visitàrem tot, en especial l’Oceanogràfic, on va succeir el que pitjor ens esperàvem. Dintre de les sales on es veuen els animals, es van trencar dos vidres i... tota l’aigua escampada i la gent cridant ‘auxili, auxili’...!

I... tots cap a fora! Quan vam eixir, vam decidir anar-hi a sopar al restaurant ‘Lo porc’, en el qual vam sopar carn i peix. Mmmmm, què bó!  

A l’eixida, anàrem a l’hotel i... ens van cridar d’un concurs de la televisió. Ens havia tocat un viatge a donar la volta a tot el món! I... era per al dia següent! Així que vam tindre que fer les maletes i anar-nos cap a Alacant a les 22 hores! I, jo, personalment, estava content pel viatge, però trist perquè havíem estat sols un dia a València.

TEXT 2: (Punt de vista de la germana de Pau).

Anàrem tota la meua família i jo, a passar uns dies a València, prop d’Alacant, la nostra ciutat. A mi, personalment, hem va parèixer un viatge horrorós des de el primer moment fins a l’últim, passant per moments bons també: Vam arribar morts de somni a les 14 hores. Vam anar a un hotel de 5 estrelles però que pareixia de 2 o 3 estrelles, i... vam anar a dinar a un restaurant que pareixia una taberna, que ens van donar un dinar molt pobre i caríssim. A continuació, ens vam llitar fins a les 17 hores, hora en la que vam anar a la Ciutat de les Ciències eixa, que va ser un desastre desastrós!! Només entrar, ens van fer un munt d’enquestes, amb la mania que li tinc a les enquestes!! Després,... el major desastre de la història: Es va trencar un vidre i, adéu Oceanogràfic!! A continuació, vam anar a sopar a un restaurant que en este cas, si que vam menjar bé; al menys jo! Estava tot boníssim: La carn, el peix, les verdures... Per a xuclar-se els dits!!

A continuació, contenta per el sopar, ens vam anar a l’hotel i ens van cridar d’un concurs que fan mensualment a la televisió. Ens havia tocat un viatge per tot el món!! Quina alegria!! Però... quan li vaig preguntar als meus pares per a quan, em van deixar trista. Havíem d’anar-nos de València, ja què l’avió eixia l’endemà al migdia!! Així què... cap a Alacant de ben entrada la nit!

TEXT 3: (Punt de vista de la mare de Pau).

Jo, amb el meu marit i amb els meus fills, vam anar a passar quatre dies a València. Només arribar, vam anar a deixar les maletes a un hotel encantador, i a dinar a ‘La galotxa’, un restaurant molt bó prop d’este hotel, que ens havien recomanat. Dinàrem una paella valenciana que estava riquíssima, amb els seus respectius aperitius. Tot seguit, anàrem direcció a l’hotel, a descansar una estoneta, què... amb 2 hores de viatge, menuda tela!! Més tard, després de la migdiada, direcció a la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València, i a continuació ens vam encaminar cap a l’Oceanogràfic. Tot fou molt ràpid, sense coles de cap tipus. A l’entrada, ens deien que havíem de fer una espècie de formulari, que a mi, hem va parèixer prou curiós. Però dintre... dintre de l’Oceanogràfic, va vindre el pitjor de tot el viatge: Es va trencar un vidre i van sortir els peixos i animals marins, d’una manera que a tots ens va deixar esglaiats!! A l’eixida de l’Oceanogràfic, ens vam anar a un restaurant anomenat ‘Lo porc’, que vam prendre carn i peix, del bó, i valencià. Després, anàrem a l’hotel i ens van telefonar. Era d’un concurs de la televisió. Ens havia tocat un viatge a donar la volta a tot el món! Quina alegria! La llàstima, era que havíem d’abandonar València i sense vore res pràcticament... Però havíem d’estar contents pel viatge! Així què... vam agafar el cotxe i... de tornada cap a Alacant, què aviat havíem de fer les maletes per al migdia següent i ja era de nit!